Luz Casanova Admin Web 2020-03-12T16:55:53+00:00

Luz Casanova

A la dècada dels cinquanta, al barri del Verdum, es va produir una gran allau migratòria procedent de tota la península amb les conseqüències i necessitats que aquest fet comporta. Per tal d’anar superant aquesta situació i anar avançant cap a una igualtat d’oportunitats, les famílies van anar veient la necessitat d’apropar l’educació als seus fills i filles.

L’any 1954 va ser quan les Damas Apostòliques van arribar al barri com a resposta de la gran demanda d’escolarització. És en aquest moment que comencen a posar en funcionament uns barracons al carrer Marín cantonada Almansa, atenent a un miler d’alumnes. Quan aquests barracons es van quedar petits per la gran quantitat d’alumnes que hi assistien van construir un edifici nou al carrer Almansa.

En aquells moments a l’escola hi havia uns 400 alumnes, nens i nenes però separats en aules diferents compartint el dia a dia a l’escola i també l’hora de dinar ja que disposaven del servei de menjador. Més endavant, durant els cursos 1970- 1971 i 1971- 1972 es van impartir cursos de Batxillerat.

A l’estiu del 1973 van començar les obres de reformes de l’edifici del carrer Almansa, necessitaven que fos més gran. Durant el curs 1973 – 1974 tots els alumnes, excepte els més petits, van passar a realitzar les classes a l’edifici del carrer Marín, fins que un bon dia en arribar a l’escola es van trobar que part de l’edifici havia caigut i es van distribuir els alumnes ens llocs adients tenint en compte la situació.

Al següent curs en començar de nou les classes ja ho van fer tots al nou edifici del carrer Almansa però durant uns anys només hi assistien nens. A partir de l’any 1978 això va canviar ja que l’escola va tornar a oferir una educació mixta per a nens i nenes conjuntament compartim les aules.

Durant els primers anys, les Damas Apostòliques disposaven d’unes vivendes pels mestres provinents de fora de la ciutat i amb família. Eren les anomenades “vivendes del Governador” amb una superfície de 18 a 22 metres quadrats. En aquests pisos hi vivien molts dels nens i nenes que venien a l’escola.

A l’any 1977 les Damas Apostòliques cedeixen el terreny del carrer Marín a l’Ajuntament, i es construeix un nou edifici, que actualment és l’escola d’adults Freire.
Durant 50 anys les Damas Apostòliques van estar implicades en les necessitats del barri, visitant malalts i les famílies més necessitades, participant en l’associació de veïns de manera activa on van contribuir a l’enderrocament de les vivendes del Governador per fer els actuals pisos que són més dignes.
Eren temps de moltes reivindicacions i lluites per aconseguir millores als barris i, per tant, pares i mestres juntament amb les Apostòliques treballaven i es manifestaven.
També van col·laborar amb la parròquia del barri i dirigint grups de reflexió cristiana conjuntament amb les famílies.
També preocupades pels nens i nenes que fora de l’horari escolar passaven llargues hores al carrer i amb tots els riscos que això comportava van fomentar l’esport al barri, principalment el bàsquet, obrint el pati de l’escola.

Teresa Salvador, una de les Dames Apotòliques, va ser la que va mostrar gran preocupació per aquest nens i nenes i va tenir la iniciativa d’iniciar tots aquests projectes i en el seu dia a dia anar realitzant aquesta bona tasca. És per això i per tota la feina que va realitzar al barri que l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la medalla de Sant Jordi.

Amb el pas del temps, van anar traspassant càrrecs de responsabilitat als professors i professores que s’han anat incorporant a l’escola amb l’objectiu de seguir amb la tasca que van iniciar les Damas Apostòliques.