En Carles ens va visitat el curs passat.
En Carles Gil és l'Escolapi que va venir a la nostra escola i al qual li vam donar els diners per a les beques que vam recollir entre tot l'alumnat de la setmana solidària. 
A continuació us presentem una entrevista a en Carles Gil publicada al web www.esglesiabarcelona.cat

Moltes gràcies.

Carles Gil, escolapi: “Jo ja no em sento missioner, sóc un més de l’Àfrica de l’Oest”


Amb el DOMUND ben a prop, aquest escolapi que resideix a Senegal des de fa dos anys i mig considera que “quan ets cristià en minoria, fa que tinguis ganes d’explicitar-ho perquè és una forma identitària”

Dos anys i mig vivint a Dakar (Senegal) però quinze ja sent escolapi. Es diu Carles Gil i és coordinador de la xarxa d’institucions educatives i socials de l’Àfrica de l’Oest, que comprèn els països de Senegal i Costa d’Ivori. En total, té al seu càrrec 23 institucions que ha de fer més sostenibles i amb més impacte social així com pedagògicament més competents. En Carles és només un dels molts missioners catalans repartits arreu del món que van deixar la seva terra per començar una nova vida: “Jo ja no tinc vocació missionera perquè em considero un més de la colla. Un escolapi més que fa la tasca que li han encomanat a l’Àfrica de l’Oest”.


Entrevistadora (E): Què has après en aquests dos anys al Senegal?

Carles Gil (CG): Que el temps ordinari sigui viscut des d’una òptica religiosa o des de la fe enriqueix moltíssim i normalitza la vivència cristiana. S’ha de tenir en compte que l’Àfrica de l’Oest és una zona creient tot i que només d’un 3% a un 5% de la població sigui cristiana. Això fa que quan ets cristià en minoria vulguis explicitar que ets cristià perquè és una forma identitària. En la mesura que tinc ganes d’explicitar-ho, les celebracions són intenses, profundes, preparades i molt vives. Una altra característica allà és la influència d’altres religions per exemple en la Quaresma. Tanmateix, els diumenges marquen molt eltempo.

E: Com és el teu dia a dia a Dakar?

CG: Ara mateix visc a la casa de formació amb 3 escolapis i 23 joves de diferents països on els escolapis estan presents. En aquest sentit, sóc prefecte dels estudis i contribueixo a la Facultat de Filosofia. Dit això, ens llevem ben d’hora –a quarts de sis- fem missa, esmorzem molt ràpid i cadascú se’n va a la universitat o a treballar. Després dinem –gairebé sempre arròs amb peix- i, per la tarda, té un accent més pastoral com la visita a malalts o l’acompanyament en grups.

E: Arriben els missatges del Papa Francesc?

CG: I tant, en totes les homilies el citen constantment però el Papa de referència –per les visites que ha fet i pel llarg temps de pontificat- és Joan Pau II. Les famílies africanes van quedar molt impactades per la figura de Joan Pau II i és el seu marc referencial. Però Francesc va calant i, en uns anys, es veurà com s’ha inserit en la societat africana.

E: Tenint en compte que el DOMUND està ben a prop, quin missatge donaries a les famílies catalanes que coneixen aquesta realitat missionera però que la veuen molt llunyana?

CG: Cada vegada que preguem el Pare Nostre estem afirmant que som germans i ser germans és veure com un tu –un proper i no un tercer- a la persona que ens envolta. Però si aquest exercici ja és prou complicat dins una església o a l’entorn social, encara deu ser major a nivell mundial. Però el cert és que cal mirar l’altre com un germà i jo vull el seu benestar. I això ens ha d’interpel·lar a nosaltres i a ells. Per tant, ha d’haver un doble exercici: el DOMUND com a cooperació internacional i el cristià més benestant de l’Àfrica ha d’ajudar també als seus germans.